Mr. Freak Ska “Ska de Vells
Si a estas alturas del partido todavía no sabes quién es Mr Freak (Mr Freak Ska con todas las palabras, aka del cantautor sincopado –y para más pistas, mataronense de bien- Jaume Cuadrada), igual es que estás en babia. Que no cunda el pánico, porque el tercer álbum de uno de los mejores letristas de la escena musical catalana ya está aquí: una colección de hasta 16 nuevos hits (como mandan los cánones) titulada pragmática y quinta esencialmente ‘Ska de Vells’.
Mr Freak Ska es todavía una rara avis musical en Catalunya, donde paradójicamente está a la orden del día encomendarse sin tapujos a la obra galáctica de Jaume Sisa, a la visión musical que anticipó Pau Riba con su disco ‘Dioptria’ o incluso al show business genuinamente catalán que germinó de un proyecto como La Trinca. Las comparaciones son odiosas, pero sienta bien hacerlas (y discurrirlas)… así que, vamos a ello. Una actuación de Mr Freak Ska en el recientemente recuperado (Trinca mediante) Canet Rock del sXXI vendría a ser como si los Skatalites se colaran en la justita tarima que levantaron en el Pla d’en Sala aquella primera edición de 1975 y abrieran para la Orquestra Plateria. Es como si durante la mítica grabación del ‘Dioptria’ de Riba en los Gema Studios de Barcelona hubiera aterrizado por sorpresa y desde Black Ark el mismísimo Lee Perry, apartando a Rafael Poch de la mesa de mezclas de un porrazo y olvidado deliberadamente su bolsa de hierba santa (fuente de lucidez y divina locura) al alcance de Riba y su elenco musical del momento. Y otra comparación, de guinda: Mr Freak Ska es el alter ego en formato de cantautor sincopado de nuestro Jaume (el Cuadrada), tan galáctico como el más freak de los alter egos del otro Jaume (el mítico Sisa), ese “cantautor” tan reclamado por la mayoría que fue Ricardo Solfa. Ejercicio en el zurrón, un momento de reflexión y… razonemos: si entre tanta calcomanía musical como corre hoy día esto de Mr Freak Ska no es lo que necesita la música catalana, vayamos pensando en el hara-kiri… y afilando la katana.
Y es que el nuevo compendio de canciones ‘Ska de Vells’, como lo fueron el iniciático ‘Ska Casolà’ y el logradísimo álbum de adaptaciones de clásicos jamaicanos ‘Traïcions a contratemps’, es la constatación (de nuevo) de la (otra vez) poco estudiada valua de Mr Freak Ska. Hablamos de simples canciones, de acuerdo, y Jaume (Cuadrada) es el primero en reconocer éste hecho cuando se refleja en su admiradísimo Prince Buster, La Voz del Pueblo jamaicano, y nos canta en “Príncep fantasma”: “1,2,3,4 o 5 simples canciones; con 2,3 o 4 acordes… tengo erecciones, de peso; nunca nadie tan auténtico como tú ha cantado ska, rocksteady o reggae con tantos cojones”. Queda claro. Simples canciones, pero que a ritmo de ska, rocksteady, reggae y calypso destilan “seny” y “rauxa” a borbotones; lucidez y socarronería por doquier; clase y estilo por voluntad daliniana y una mixtura de harmonía perfecta entre lo local –esa catalanidad bien entendida- y lo global –por jamaicanas, claro.
Justo es destacar la destreza musical en la ejecución, excelsa y de primer nivel internacional, de la paleta de estilos jamaicanos oldies de la que Mr Freak Ska vuelve a hacer gala en ‘Ska de Vells’. El ska y sus variantes son piedra angular del álbum y encontraremos (tomen aire) desde shuffle y rhythm’n’blues crudo, primerizo y a la jamaicana (como en “Benet” o como en el corte que da título al disco, con letra de fino retrato automisericordioso) hasta ska’s de corte moderno (ahí están “Amagar-m’hi” y “Digue’m perquè”) o pepinazos imparables de síncopas aceleradas de la altura de “Calçotets Vermells” (con Lord Kaya y Shuba de los Cabrians en una de las mejores críticas al régimen Borbón de los últimos 40 años), “L’Ornitorrinc” (100% universo simbólico made in Mr Freak Ska), la explícita y a su vez profundíssima “Menja bé, caga fort i riu-te’n de la mort” con los barceloneses Soweto o el retrato generacional nostálgico-costumbrista que encontramos en la elocuente “Tàctel, pana i velcro”. Pero no sólo de ska vive el hombre y en ‘Ska de Vells’ Mr Freak Ska se pega un paseo pedagógico por la historia de la música jamaicana de los 60s que va más allá del mero ejercicio de estilo. El nuevo disco nos regala perlas de fino rocksteady con la superlativa “Seu Blai Seu” (especialmente indicada para hijos, madres y padres del sXXI, you know who you are) y la divertidísima “Onada de calor” en combinación mortal con Pitu y Quique de los históricos Skatalà al toasting; además de cañonazos de early reggae y hammond infeccioso en “De Sidamon a Ultramort” (la particular y transversal “Ruta 66” catalana cantada junto al gran Pele de La Thorpe Brass), en la declaración de principios del final “Tot el que m’agrada és dolent” y especialmente en estos tiempos de adicción comunicativo-tecnológica en la clarividente “Missatge Enviat” con Iván de los Thorpedians. Despacharse un álbum con 16 cortes es también cosa de viejos, pero le da margen a Mr Freak para ampliar la horquilla en la línea de tiempo estilística: antes de los ska, encontramos el calypso de “Amic postís” (que cuenta con las voces de Xèriff y Luismi y la línea de banjo de Manyà, todos integrantes de Dr Calypso) y, por detrás de los earlys, ahí va el reggae ajusta-cuentas de “No pots passar”, pieza coronada con la colaboración de Pirat’s Sound Sistema.
Canta Mr Freak que el único inconveniente del ska en català es que no te lo puedes inventar. Éste es exactamente el mismo inconveniente que comparte con toda la producción musical pensada, hecha y cantada en català. A pesar de lo obvio, en ‘Ska de Vells’ el inconveniente se convierte en manos de Mr Freak Ska en un delicioso y refrescante antídoto al tedio creativo que impera en la industria catalana.
Mr. Freak Ska “Ska de Vells” (Text en Català).
Si a aquestes alçades del partit encara no saps de qui parlem quan parlem d’en Mr Freak (Mr Freak Ska amb tots els mots, aka del cantautor sincopat – i per més pistes, mataroní – Jaume Cuadrada), potser és que ja has començat a quedar-te ocell. No has de patir, perquè el tercer àlbum d’un dels millors lletristes de l’escena musical catalana ja és aquí: una col·lecció de fins a 16 hits (com no podia ser d’altra manera) titulada pragmàticament i (quinta)essencial ‘Ska de Vells’.
Mr Freak Ska és encara una rara avis musical en un país que tanmateix s’entesta a lloar insistentment l’obra galàctica de Sisa, la visió musical anticipada de Riba amb ‘Dioptria’ o el show business genuïnament català desenvolupat per La Trinca. Les comparacions són odioses, però fan de bon pair (i millor rumiar). Som-hi! Una actuació de Mr Freak Ska al Canet Rock d’enguany vindria a ser com si els Skatalites s’escolessin a la tarima del Pla d’en Sala obrint per l’Orquestra Plateria aquella primera edició del festival el 1975. És com si durant la mítica gravació del ‘Dioptria’ als Gema Studios de Barna hagués aterrat Lee Perry des del Black Ark i hagués apartat a Rafael Poch de la taula de mescles, tot deixant la bossa d’herba santa (font de lucidesa i divina bogeria) a l’abast de Riba i l’elenc musical del moment. I una de final: Mr Freak Ska és l’alter ego en format de cantautor sincopat del Jaume (Cuadrada), tan galàctic com el més freak dels alter egos del Jaume (Sisa), el tan reclamat Ricardo Solfa. Fet l’exercici, parin atenció doncs i rumiïn: si enmig de tanta calcomania musical això del Mr Freak Ska no és el que ens cal, potser que anem demanant l’asil cultural a la veïna Portugal.
I és que el nou compendi de cançons ‘Ska de Vells’, com ho foren l’iniciàtic ‘Ska Casolà’ i el reeixit àlbum d’adaptacions de clàssics jamaicans ‘Traïcions a contratemps’, és la constatació de nou de l’altra volta poc estudiada vàlua de Mr Freak Ska. Parlem de simples cançons, d’acord, i en Jaume (Cuadrada) és el primer a tenir-ho clar quan s’emmiralla en el seu admiradíssim Prince Buster, La Veu del Poble jamaicà, a “Príncep Fantasma”: “1,2,3,4 o 5 simples cançons; amb 2,3 o 4 acords… tinc ereccions, de pes; mai ningú tan autèntic com tu, ha cantat ska, rocksteady o reggae amb tants collons”. Queda clar. Simples cançons, però, que a ritme d’ska, rocksteady, reggae i calypso destil·len seny i rauxa a rengleres encreuades; lucidesa, humor i causticitat pel broc gros; classe i estil per voluntat daliniana i una mixtura d’harmonia perfecta entre l’allò local -quina catalanitat!- i l’allò global -per jamaicanes, és clar.
És just destacar la destresa musical en l’execució, excelsa i de primer nivell internacional, de la paleta d’estils jamaicans oldies de la que Mr Freak Ska torna a fer gala al disc ‘Ska de Vells’. L’ska, i les seves variants, són el pal de paller de l’àlbum i hi trobarem (agafeu aire) des de shuffle i rhythm’n’blues cru, primerenc i a la jamaicana (com a “Benet” o com a la cançó que dóna títol al disc, amb lletra de fi retrat auto-misericordiós) fins a ska’s de tall modern com “Amagar-m’hi” i “Digue’m perquè” o cogombres imparables de síncopes accelerades de l’alçada de “Calçotets Vermells” (amb Lord Kaya i Shuba dels Cabrians en una de les millors crítiques al règim Borbó dels darrers 40 anys), “L’Ornitorrinc” (100% univers simbòlic made in Mr Freak Ska), l’explícita i alhora profundíssima “Menja bé, caga fort i riu-te’n de la mort” amb els barcelonins Soweto o el retrat generacional nostàlgic-costumista de l’eloqüent “Tàctel, pana i velcro”. Però no només d’ska viu l’home i a ‘Ska de Vells’ Mr Freak Ska fa una passejada pedagògica per la història de la música jamaicana dels 60s que va molt més enllà d’un simple exercici d’estil. Al nou disc Mr Freak ens regala perles de fi rocksteady com el superb “Seu Blai Seu” (especialment indicada per pares, mares i fills del sXXI, you know who you are) i la divertidíssima “Onada de calor” en combinació mortal amb Pitu i Quique dels històrics Skatalà al toasting; a més de canonades d’early reggae i hammond infecciós a “De Sidamon a Ultramort” (la nostra particular ruta-66-transversal-catalana amb el gran Pele de La Thorpe Brass), a la declaració dels principis del final de “Tot el que m’agrada és dolent” i a la clarivident, en temps d’addició comunicativo-tecnològica, “Missatge enviat”, amb l’Ivan dels Thorpedians. Fornir fins a 16 talls en un nou àlbum és també de vells, però dóna marge a Mr Freak Ska per ampliar la forquilla en la línia de temps estilístic: abans dels temps de l’ska hi havia el calypso, com a “Amic postís” (que compta amb les veus del Xèriff i el Luismi i la línia de banjo del Manyà, tots tres de Dr Calypso) i, després de l’early reggae, s’imposà el reggae, com el riddim reggae de “No pots passar”, peça de caràcter “ajusta-comptes” coronada amb la col·laboració de Pirat’s Sound Sistema.
“L’ska en català té l’inconvenient que no te’l pots pas inventar”, canta el Jaume a “Amagar-m’hi”. És aquest exactament el mateix inconvenient de tota producció musical pensada, feta i cantada en català. A ‘Ska de Vells’, però, l’inconvenient es converteix a mans de Mr Freak Ska en un deliciós i refrescant antídot davant l’imperant tedi creatiu a casa nostra.
